domingo, 19 de diciembre de 2010

Organitzacions horitzontals

Donat que el concepte d’organització horitzontal aplicat a l’estructura organitzacional d’una empresa és bastant recent, existeixen varis corrents d’opinió. Cada un té diferents matisos segons el que s’hagi estudiat en diferents casos però la base és la mateixa: canviar d’estructura vertical a estructura horitzontal. D’aquesta manera es millora la eficiència de l’organització ja que depenent de l’empresa es poden arribar a reduir costos de coordinació, reestructurar els comandaments entremitjos compactant l’estructura reduint personal, etc.



Comencem analitzant un escrit molt interessant de John A. Byrne al Bussines Week que es pot trobar al següent enllaç:
Segons l’autor AT&T, Dupont, General Electric i Motorola, son algunes de les empreses que mitjançant d’una reestructuració interna per millorar la eficiència i la productivitat a través d’un downsizing,  han optat per l’estructura horitzontal.
També diu que elimina tant les jerarquies funcionals com els límits departamentals. Aquesta estructura contempla que tothom treballi conjuntament en equips multidisciplinaris que duran a terme processos essencials com ara el desenvolupament de productes o la generació de ventes. D’aquesta manera només hi hauria d’haver 3 o 4 estaments gerencials per sobre del treballador d’un procés bàsic.
Generalment les empreses grans tendeixen a estudiar aquesta estructura com a nova manera de reduir costos. No obstant, algunes PIMES també troben atractiu aquest model. Com és el cas de Modicon Inc, un fabricant d’equips de control automatitzats d’ Andover del Norte (Mass.):
“En lugar de ver el desarrollo de productos como una tarea del departamento de ingeniería, el presidente, Paul White lo definió con mayor amplitud, como un proceso que involucrará a un equipo de 15 gerentes de ingeniería, fabricación, marketing, ventas y finanzas.  Trabajando juntos, el equipo de Modicon evitó costosas demoras por desacuerdos o malos entendidos. “En el pasado”, dice White, “un equipo de ingenieros habría trabajado en el proyecto por su lado manteniendo algunas comunicaciones con el área de marketing. El área de fabricación no habría participado hasta que el diseño fuera traído a la fábrica. Ahora, todos los aspectos del negocio están sobre la mesa desde el comienzo”.



La següent documentació es recull al següent enllaç escrit per Equipo Pak SiX conformat per:
Gil Cerver, Silvia
Iáñez Pareja, Jose Manuel
Insa Melero, Xavier
Morales Ibáñez, Alex
Ramos Aparici, Severino
Sogorb Montplet, Raul
Es tracta d’un treball molt complert on analitzen entre d’altres conceptes l’estructura horitzontal. Segons els autors aquesta estructura està dissenyada per brindar una forma estructural i una visió organitzacional integrada que els hi permeti entregar quest valor als clients, potenciant així les seves avantatges competitives. Insisteix també amb la importància de que l’estructura permet una entrada més directe del mercat als processos i els recursos es traslladen de manera natural a un us més eficient de manera que les activitats que no aporten valor desapareixen.
Destaca algunes característiques clau d’aquestes organitzacions:
  • Direcció per processos, no per tasques. 
  • Gestionar equips, no persones.
  • Els sistemes d’informació faciliten la integració horitzontal.
  • Varietat de competències.
  • Autogestió de equips.

Algunes empreses que el text esmenta, tenen aquesta estructura i alguna coincideix amb la font anterior:
Xerox
Desenvolupament de productes
General Electric – Kodak
Operativa de producció
American Express
Divisió de IDS pel processament de Fons d’Inversió Immobiliària
Knight-Ridder
Alguns dels diaris d’aquesta cadena tenen una nova visió de pubilicitat vendes i servei.
Motorola Government Electronics Group

Nike
Exemple d’organització virtual

Exemple cas Motorola, imarges de l'esquema de la organitació abans i després de la horitzontalització:


Javier Panzano, explica també el seu punt de vista sobre l’estructura horitzontal:

Segons Panzano, els formats horitzontals surgeixen de la unió de varis empresaris que operen a un sector determinat de manera individual i que deciediexen unir-se per generar una serie de sinergias en els seus processos crítics que els hi permeti assolir els seus objectius globals i individuals.

L’autor anomena dues empreses aparentment molt similars per amb estructura interna totalmente diferent:
  • Decathlon, que esta integrada dintre del Groupe Mulliez: organització vertical.
  • Interesport: organització horitzontal.
Panzano afegeix que no resulta una amenaça el fet que una empresa estigui organitzada verticalment i una altra no ja que es poden complementar dintre del mateix mercat on competeixin. De manera que els punts febles d’una seran oportunitats per l’altra i dinamitzen el mercat de manera positiva.

Les claus de la gestió horitzontal segons Javier Panzano són:
·         Vigilar permanentment l’entorn, els agents sectorials i el mercat.
·         Ser una organització i no simplement un conjunt d’empreses.
·         Seleccionar les fórmules d’expansió més apropiades per cada organització.
·         Gestionar eficientment els processos crítics.

Conclusió:
Aquests 3 punts de vista conviden a la reflexió global dels conceptes estudiats a l’assignatura i publicats a aquest mateix blog. Si bé la societat del coneixement tot just comencem a percebre-la i a estudiar-la com a tal, les empreses encara han de treballar molt per tal d’adaptar-s’hi. Sembla doncs que un model horitzontal englobaria tots els conceptes estudiats i importants per tal de sobreviure en aquest entorn tant canviant.
Per tant, un model d’empresa que funcioni ha de tendir a de tenir una estructura horitzontal que potenciï l’heurística del sistema, treballar en equip, utilitzar òptimament les TIC, organitzar els equips amb gent que tingui un bon lideratge i que sàpiga o vetlli per aplicar tècniques de motivació a la gent que te al seu càrrec.




Adreces electròniques de les empreses pel mateix ordre en que han estat citades:




Altres enllaços d’interès:



martes, 7 de diciembre de 2010

Heurística

Aquesta entrada exposa una possible solució a varis problemes empresarials que pot patir una PYME en el context actual de crisis econòmica global i la societat del coneixement. Per tal de que les solucions plantejades siguin el més realista possible, s’ha pres d’exemple una empresa real.
Heurística es la capacidad de un sistema para realizar de forma inmediata innovaciones positivas para sus fines. La capacidad heurística es un rasgo característico de los humanos, desde cuyo punto de vista puede describirse como el arte y la ciencia del descubrimiento y de la invención o de resolver problemas mediante la creatividad y el pensamiento lateral o pensamiento divergente.[ http://es.wikipedia.org/wiki/Heur%C3%ADstica Wikipedia, 07/12/2010]

Per tant, entenent heurística com a capacitat d’un sistema, una empresa pot tenir més o menys desenvolupada aquesta capacitat però esta a les mans dels directius realitzar tasques i objectius que potenciïn el desenvolupament d’aquesta capacitat. Llavors, en el context de l’assignatura, és molt important que els directius de les empreses siguin conscients de la importància de potenciar aquesta capacitat. És molt important fer-la baixar “cap avall”, entenent aquesta frase com que el directiu difongui cap a la gent que resta al seu càrrec, la importància de la creativitat, la innovació, etc a tots els nivells. És més, no només l’ha de difondre si no que l’ha de fomentar activament, i evitar en la mesura que sigui possible, situacions com les que es comentaven a l’entrada anterior.
Una vegada analitzat el concepte i després d’una primera reflexió, entrem a analitzar els problemes d’una PYME al context actual. Normalment, les empreses petites i mitjanes catalanes que tenen anys de trajectòria (no les de nova creació), estan cada vegada més condicionades a tenir una certa flexibilitat que fins ara no s’exigia per tal d’adaptar-se als canvis de l’entorn. La globalització dels mercats, les noves tecnologies, la societat de la informació i el coneixement, són alguns dels factors que exigeixen dinamisme en les decisions estratègiques de les empreses.
Per exemple, analitzant el cas d’una empresa dedicada a un sector molt concret, el client cada vegada exigeix més sovint documentació extra de qualitat, tècnica i altres. L’estructura de l’empresa no contempla un gestor de documentació i com que els primers documents que es demanaven eren de certificació el departament de qualitat ha acabat fent de gestor documental Els altres departaments es responsabilitzen de facilitar les informacions. Questa nova exigència del mercat genera temps improductius ja que no s’ha organitzat l’estructura de l’empresa en front d’aquesta nova situació. Per tant es podria resoldre aquest problema potenciant l’heurística de l’estructura empresarial i, d’aquesta manera, si existeix en un futur una nova exigència del mercat la pròpia estructura de l’empresa serà més capaç d’afrontar-la de manera més eficaç.
Una manera de resoldre aquest problema i seguint els conceptes extrets de la presentació del professor Pedro Monagas seria: analitzar el talent dels possibles candidats a responsabilitzar-se de la gestió documental, revisar els deures dels directius, realitzar un anàlisis empresarial, refer l’organigrama i potenciar la innovació i la creativitat.
Des del departament de recursos humans es podria analitzar el talent de les possibles persones que s’encarregarien de realitzar aquesta tasca. Hi ha varies eines, en forma de tests de personalitat, però si l’empresa és petita la intuïció pot ja ser suficient, no obstant és important fer aquesta reflexió ja que les competències de les persones han d’anar lligades a les tasques a desenvolupar.
Els deures dels directius no s’han complert de manera correcta ja que un d’ells és “Definir de manera clara i precisa les funcions i deures”. Des de que s’ha anat generant aquest tipus de documentació sense coordinació i de manera caòtica no s’ha sabut clarificar les funcions i deures de cada persona i departament per desenvolupar aquesta tasca.
D’aquesta manera s’haurà de redefinir l’organigrama empresarial alliberant alguna tasca, si cal, a la persona que li acabi recaient la responsabilitat de fer la tasca de gestió i afegint la mateixa a l’esquema.
Arrel de solucionar aquest problema es podria aprofitar per fer anàlisis empresarials de manera periòdica per tal de potenciar l’heurística del sistema. Aquest anàlisis podria ser suficient amb un DAFO on s’analitzin les debilitats i fortaleses de l’empresa.

Dintre del mateix anàlisis empresarial i sobretot analitzant les debilitats s’hauria d’incitar tant als directius com a la resta de treballadors de l’empresa a la innovació i la creativitat.
Així doncs, potenciar l’heurística com a capacitat per resoldre problemes és una tècnica complicada d’aplicar ja que incideix en varis punts de l’empresa però alhora molt potent i cada vegada més necessària degut a la tendència del mercat. Sabem que últimament en qualsevol seminari, col·loqui, xerrada formal o informal, sempre s’insisteix en la innovació com a nua de les principals armes per triunfar en un mercat,la idea és recurrent, però l’experiència acostuma a demostrar que és així. De fet, en el seminari de Pedro Monagas, els que hi vam assistir am poder veure com quan aquest procés s’aplica amb rigor i de manera continuada, els resultats són palpables.

A continuació s’adjunten un seguit de links on es poden trobar alguns dels conceptes dels que s’ha parlat en aquesta entrada de forma més extensa:
Video de Youtube on Pedro Monagas exposa les virtuts i l’orígen del WhyCry. Aquest producte innovador és el resultat de l’aplicació dels principis que el Doctor Monagas explica als seus alumnes i en els seminaris que imparteix.
Un video de l’empresa americana IDEO, en el que es mostra el procés de la idea al producte. Aquest cas és particularment interessant i espectacular doncs s’aplica l’ingeni i la innovació d’un grup totalment heterogeni per aconseguir un resultat superior en un temps record.

Video molt senzill, gràfic i interessant d’un directiu de Renault F1 on s’explica la importancia que té la innovació i l’aplicació d’aquesta a tots els nivells de l’empresa per tal d’assolir l’èxit comú.

Interessant recull d’idees publicitaries en mitjans escrits que apliquen el pensament lateral per incrementar l’impacte dels seus missatges.

Resum de blocs on es parla de les idees plantejades a l’entrada:

http://desarrollotecnicasdirectivas.blogspot.com/2010/12/aplicacio-de-l-heuristica-com-solucio.html

http://www.fundaj.gov.br/rtec/not/not-061.html

http://manuelgross.bligoo.com/content/view/635189/Solucion-de-Problemas-Pensamiento-Sincretico-o-Pensamiento-Cientifico.html

http://manuelgross.bligoo.com/content/view/242418/Aprenda-a-innovar-con-el-Pensamiento-Inventivo-Sistematico.html