Sota aquesta premisa i centrant-nos en PIMES familiars, crec que hi ha una tendència a preservar estructures organitzatives molt robustes i poc eficients. On els directius acostumen a ser autocràtics i el coneixement s'estanca en algunes persones clau que les fa ser bastant imprescindibles (tot i que ningú ho és al 100%). La manca de lideratge implica no deixar donar el millor als treballadors, fent-los disfrutar menys de la feina, sentir-se menys valorats i no participar ni compartir el coneixement.
Llavors, és clar que per tal de millorar la productivitat i extreure el màxim del capital més important d'una empresa (el capital humà), es necessiten estructures més àgils i horitzontals on el coneixement es comparteixi al màxim, es valorin i s'aprofitin les iniciatives dels treballadors, on els directius tinguin habilitats de lideratge i sàpiguen gestionar tot el coneixement dels seus empleats.
"El lideratge és l'habilitat de fer que els subordinats desenvolupin les seves capacitats motivant-los per aconseguir objectius." JOHN A. REINECKE
Malgrat tot, una PIME sempre podrà canviar més ràpidament que una gran empresa o multinacional sempre i quan es vulgui desde la direcció. Personalment vaig estar treballant a una empresa multinacional on el model de direcció era bastant corrent. Els directius eran:
- El gerent de planta
- Director comercial, Responsable del departament tècnic comercial, Responsable de qualitat, Responsable de producció, Responsable d'expedicions, Responsable de Finances, Responsable de compres i Responsable Informàtic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario